dimecres, 12 de gener del 2011
Via Ferrada de Centelles
A finals de l'any 2010 vam anar a fer la via ferrada de Centelles, aqui us deixem algunes fotos espectaculars del pont de mico, per anar fent boca i per que us aneu entrenant per que hi tornarem, i possiblement en breu...
dimecres, 15 de desembre del 2010
Èxit d'activitats organitzades per l'Associació durant el cap de setmana.
Dissabte a Martorelles i Diumenge a Santa Maria coincidint amb la fira al carrer dels dos pobles. L'Associació Esportiva de Martorelles i Santa Maria va organitzar diferents activitats tal i com us haviem anunciat, amb algunes petites variacions per problemes burocratics, de plantejament o de temps.
Dissabte a Martorelles vam muntar uns inflables i un petit rocodrom per la canalla, l'exit de participació va ser molt elevat, els inflables van estar ocupats durant tot el dia exepte a l'hora de dinar, i el rocodrom sempre hi tenia algu passejant per les seves preses. Paral.lelament a aquestes activitats gratuïtes (hi havia un pot on es demanava la voluntat, sense obligar a pagar a ningú) vam fer els sorteig d'una panera, va sortir guanyador el numero 19. Tambe feiem trenentes i hi havia la possibilitat de fer postals de Nadal. En general estem molt contents de com va anar el dissabte, pero si que hem d'admetre una critica sovint repetida que no teniem un cartell que especifiques qui erem... A la proxima, i si hi ha pressupost ja el posarem... La tirolina i el piscolabis els vam haver d'anul.lar per problemes burocràtics.
Diumenge a Santa Maria si que vam muntar la tirolina, a canvi dels ciurcuits d'orientació (que no estan abandonats si no ajornats), ja que es creia que amb aquests circuits el que es feia era allunyar la gent del poble i el que es buscava es que estiguessin passejant per ell. La tirolina va ser un èxit, durant tot el matí el pabellò va estar ple de nens, als inflables, jugant a futbol i sobretot fent cua per baixar per la tirolina d'uns 30 metres que creuava el recinte en diagonal.
Esperem que disfrutessiu tant com nosaltres.
Fins la propera...
Dissabte a Martorelles vam muntar uns inflables i un petit rocodrom per la canalla, l'exit de participació va ser molt elevat, els inflables van estar ocupats durant tot el dia exepte a l'hora de dinar, i el rocodrom sempre hi tenia algu passejant per les seves preses. Paral.lelament a aquestes activitats gratuïtes (hi havia un pot on es demanava la voluntat, sense obligar a pagar a ningú) vam fer els sorteig d'una panera, va sortir guanyador el numero 19. Tambe feiem trenentes i hi havia la possibilitat de fer postals de Nadal. En general estem molt contents de com va anar el dissabte, pero si que hem d'admetre una critica sovint repetida que no teniem un cartell que especifiques qui erem... A la proxima, i si hi ha pressupost ja el posarem... La tirolina i el piscolabis els vam haver d'anul.lar per problemes burocràtics.
Esperem que disfrutessiu tant com nosaltres.
Fins la propera...
dijous, 9 de desembre del 2010
La Primera GRAN NIT!!
El dia 3 de Desembre de 2010 es va celebrar a Martorelles "IX La Nit de l'Esport", on es tria el millor esportista del poble.
L'Associació Esportiva de Martorelles i Santa Maria, va presentar el seu candidat, Joan Marc Flores, muntanyenc i alpinista que va assolir el cim més alt del continent americà, L'Aconcagua (6990 metres).
Semblava que sortia a fer el paripé, al costat dels altres nou nominats, pero contra tot pronostic la regidora d'esports Montserrat Pugés va desvetllar el nom del guanyador " JOAN MARC FLORES", l'emoció es va desbordar a la taula de l'Associació, es va destapar el cava i mes d'un va acabar remullat.
Des de l'Associació Esportiva volem felicitar a l'Ajuntament i concretament la Regidoria d'Esports per l'èxit de la vetllada així com agraïr als patrocinadors la col.laboració en l'acte.
podeu veure el reportatge de valles visió
L'Associació Esportiva de Martorelles i Santa Maria, va presentar el seu candidat, Joan Marc Flores, muntanyenc i alpinista que va assolir el cim més alt del continent americà, L'Aconcagua (6990 metres).
Des de l'Associació Esportiva volem felicitar a l'Ajuntament i concretament la Regidoria d'Esports per l'èxit de la vetllada així com agraïr als patrocinadors la col.laboració en l'acte.
podeu veure el reportatge de valles visió
dimarts, 23 de novembre del 2010
Diumenge 28 de novembre farem la via ferrada de CENTELLES.
El proper 28 de novembre, a peticio d'un dels vocals de l'associacio, anirema fer la via ferrada de Centelles. Tothom hi esta convidat, cal tenir en compte que es una sortida tecnica, i cal estar minimament preparat, si voleu venir heu de portar, un boudrier (arnés), dos mosquetons de seguretat, dues cintes discipadores, un casc, i guants.
Sortirem de Can Carrancà cap a les 8 del matí i tornarem a l'hora de dinar.
Podeu veure mes informació en aquesta web, te la informacio molt complerta
http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-baumes-corcades
Sortirem de la masia de can Carrancà cap a les 9 del mati i tornarem a casa a dinar. Pels qui vau venir es com quan vam anar a cerdanyola a l'Aventura parc, pero amb roques i sense monitors.
L'Associació no es fa responsable dels danys que puguin patir els participants a l'activitat, cadascú es responsable d'ell mateix i si ve algun menor ho haura de fer acompanyat d'un adult que se'n faci responsable.
Sortirem de Can Carrancà cap a les 8 del matí i tornarem a l'hora de dinar.
Podeu veure mes informació en aquesta web, te la informacio molt complerta
http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-baumes-corcades
Sortirem de la masia de can Carrancà cap a les 9 del mati i tornarem a casa a dinar. Pels qui vau venir es com quan vam anar a cerdanyola a l'Aventura parc, pero amb roques i sense monitors.
L'Associació no es fa responsable dels danys que puguin patir els participants a l'activitat, cadascú es responsable d'ell mateix i si ve algun menor ho haura de fer acompanyat d'un adult que se'n faci responsable.
dilluns, 22 de novembre del 2010
14/11 ascensió al Pedraforca
Abans, a la motxilla, a part del sac, els mitjons, el menjar, la roba d’abric, els estris d’escalada
i la farmaciola, hi portàvem un despertador. Un d’aquells del tic-tac, tic-tac. Aquest,
normalment “Made in China”, era company inseparable en totes les rutes i excursions.
Ara, per allò del progrés i l’evolució, el que va despertar-nos diumenge va ser el Yellow
Submarine dels Beatles que va sonar de la Blackberry de l’Albert a les 6 i deu del matí.
A tres quarts de set,esmorzats, sortim del refugi Lluís Estasen per enfilar el camí de la tartera.
La llum dels frontals ens ajuda a fer els dos primers quilometres. Una vegada arribem a la
tartera, la creuem i ens posem a dins el bosc direcció sud fins trobar la part superior de
l’espero sud on comença la cresta. Aquesta cresta és una línea regular i estètica, de desnivell
sostingut que ressegueix de forma perfecte el perfil superior de la cara sud del “Pedra”, de la
base fins el cim del Pollegó Inferior.
Els primers rajos de sol ens sorprenen a mitja cresta. Aquest és sempre un moment màgic i
especial. El sol enseguida s’enfila i nosaltres fem el mateix. El paisatge i el dia és immens.... És
tan gran l’orgia de sensacions que sens adonar-nos-en ens plantem dalt del cim passades les 9
del matí.
Fetes les fotos de rigor , comença la festa..., la idea és “baixar pel dret”....això vol dir pujar
l’Hotel Arts per les escales, pujar a l’heliport del terrat , llençar una corda i deixar-se anar per
aquesta corda fins a trepitjar el carrer. Els 120 metres de corda que portem fan l’empresa mes
fàcil. En tenim prou amb tres reunions per arribar a la base del Pollegó Inferior.
A tres quarts d’onze som a la tartera, la nostra, la dels genolls pelats i la de la pancarta de PAU
desplegada durant la guerra de Bòsnia.
Esmorzem a la tartera escalfats per un sol que escalfa amb una intensitat inusual per l’època
que estem “Ja és estiuet en el Corte Inglés...” Desprès continuem fins el Refugi. En mitja hora i
una bona suada, arribem al Refugi per recollir el material descartat de matinada i començar el
camí de tornada cap el Vallès.
A quarts de dues tots som a casa. La vida continua....han sigut 18 hores fora de casa, lluny dels
que mes estimem, prop de les nostres muntanyes... i allà, al cim, a part de dues cintes i algun
mosquetó, hi hem deixat un tros de nosaltres....Sempre amunt!!!!
i la farmaciola, hi portàvem un despertador. Un d’aquells del tic-tac, tic-tac. Aquest,
normalment “Made in China”, era company inseparable en totes les rutes i excursions.
Ara, per allò del progrés i l’evolució, el que va despertar-nos diumenge va ser el Yellow
Submarine dels Beatles que va sonar de la Blackberry de l’Albert a les 6 i deu del matí.
A tres quarts de set,esmorzats, sortim del refugi Lluís Estasen per enfilar el camí de la tartera.
La llum dels frontals ens ajuda a fer els dos primers quilometres. Una vegada arribem a la
tartera, la creuem i ens posem a dins el bosc direcció sud fins trobar la part superior de
l’espero sud on comença la cresta. Aquesta cresta és una línea regular i estètica, de desnivell
sostingut que ressegueix de forma perfecte el perfil superior de la cara sud del “Pedra”, de la
base fins el cim del Pollegó Inferior.
Els primers rajos de sol ens sorprenen a mitja cresta. Aquest és sempre un moment màgic i
especial. El sol enseguida s’enfila i nosaltres fem el mateix. El paisatge i el dia és immens.... És
tan gran l’orgia de sensacions que sens adonar-nos-en ens plantem dalt del cim passades les 9
del matí.
 |
| Ja surt el sol... |
l’Hotel Arts per les escales, pujar a l’heliport del terrat , llençar una corda i deixar-se anar per
aquesta corda fins a trepitjar el carrer. Els 120 metres de corda que portem fan l’empresa mes
fàcil. En tenim prou amb tres reunions per arribar a la base del Pollegó Inferior.
A tres quarts d’onze som a la tartera, la nostra, la dels genolls pelats i la de la pancarta de PAU
desplegada durant la guerra de Bòsnia.
Esmorzem a la tartera escalfats per un sol que escalfa amb una intensitat inusual per l’època
que estem “Ja és estiuet en el Corte Inglés...” Desprès continuem fins el Refugi. En mitja hora i
una bona suada, arribem al Refugi per recollir el material descartat de matinada i començar el
camí de tornada cap el Vallès.
A quarts de dues tots som a casa. La vida continua....han sigut 18 hores fora de casa, lluny dels
que mes estimem, prop de les nostres muntanyes... i allà, al cim, a part de dues cintes i algun
mosquetó, hi hem deixat un tros de nosaltres....Sempre amunt!!!!
dilluns, 8 de novembre del 2010
Exit Aclaparador de la Ia Caminada Buscant la Lluna
 |
| Arribada a Santa Maria de Martorelles |
Des de l'Associació volem agrair a tots els participants de la caminada i en especial als nostres coorganitzadors, l'Ateneu Martorellenc, col.laboradors als ajuntament de Martorelles i Santa Maria de Martorelles i Cobega, entre tots vau fer que fos tot un exit de participacio i organització. Som concients que s'han de polir alguns serrells que van quedar una mica enlaire, si voleu fer alguna critica constructiva o no, podeu deixar el vostre comentari. podeu veure la resta de fotografies a picassa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)