dilluns, 22 de novembre de 2010

14/11 ascensió al Pedraforca

Abans, a la motxilla, a part del sac, els mitjons, el menjar, la roba d’abric, els estris d’escalada
i la farmaciola, hi portàvem un despertador. Un d’aquells del tic-tac, tic-tac. Aquest,
normalment “Made in China”, era company inseparable en totes les rutes i excursions.
Ara, per allò del progrés i l’evolució, el que va despertar-nos diumenge va ser el Yellow
Submarine dels Beatles que va sonar de la Blackberry de l’Albert a les 6 i deu del matí.
A tres quarts de set,esmorzats, sortim del refugi Lluís Estasen per enfilar el camí de la tartera.
La llum dels frontals ens ajuda a fer els dos primers quilometres. Una vegada arribem a la
tartera, la creuem i ens posem a dins el bosc direcció sud fins trobar la part superior de
l’espero sud on comença la cresta. Aquesta cresta és una línea regular i estètica, de desnivell
sostingut que ressegueix de forma perfecte el perfil superior de la cara sud del “Pedra”, de la
base fins el cim del Pollegó Inferior.

Els primers rajos de sol ens sorprenen a mitja cresta. Aquest és sempre un moment màgic i
especial. El sol enseguida s’enfila i nosaltres fem el mateix. El paisatge i el dia és immens.... És
tan gran l’orgia de sensacions que sens adonar-nos-en ens plantem dalt del cim passades les 9
del matí.

Ja surt el sol...
Fetes les fotos de rigor , comença la festa..., la idea és “baixar pel dret”....això vol dir pujar
l’Hotel Arts per les escales, pujar a l’heliport del terrat , llençar una corda i deixar-se anar per
aquesta corda fins a trepitjar el carrer. Els 120 metres de corda que portem fan l’empresa mes
fàcil. En tenim prou amb tres reunions per arribar a la base del Pollegó Inferior.
A tres quarts d’onze som a la tartera, la nostra, la dels genolls pelats i la de la pancarta de PAU
desplegada durant la guerra de Bòsnia.


Esmorzem a la tartera escalfats per un sol que escalfa amb una intensitat inusual per l’època
que estem “Ja és estiuet en el Corte Inglés...” Desprès continuem fins el Refugi. En mitja hora i
una bona suada, arribem al Refugi per recollir el material descartat de matinada i començar el
camí de tornada cap el Vallès.




A quarts de dues tots som a casa. La vida continua....han sigut 18 hores fora de casa, lluny dels
que mes estimem, prop de les nostres muntanyes... i allà, al cim, a part de dues cintes i algun
mosquetó, hi hem deixat un tros de nosaltres....Sempre amunt!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari